 |
| A la platja de Sakoneta, trepitjant el flysch |
3r dia: Getaria - Itziar
Distància: 22,45 km
Desnivell + : 781 m Desnivell - : 583 m
Comencem el dia amb una mala notícia. El Toni ens diu que fa dos dies que té problemes lumbars i que van a més. Ha pres la decisió d'acabar aquí la ruta amb nosaltres. Trucarà algú perquè el vingui a buscar. No cal dir que a tots ens ha agafat de sorpresa i que ens sap molt greu perdre un company de pedalada. Però la salut és el primer i entenem que així no pot continuar. Ens fa una darrera foto davant de l'alberg de Getaria i comencem la ruta d'avui.
Les previsions meteorològiques són molt bones. Avui farà sol. Ja tocava, després de dos dies humits i ennuvolats. Ens fem una foto davant del "ratolí" de Getaria, aquest promontori que sobresurt sobre el mar, just després del port.
A partir d'aquí farem la ruta que ahir vam descartar des de Zumaia i, en comptes d'anar-hi per la costa, ens enfilarem fins a un turó d'uns 130 m sobre el mar per després baixar a aquesta ciutat.
Després d'unes quantes rampes força dures arribem a Askizu, on fem la primera paradeta del dia.
Allà, al costat d'una església, xerrem una estona amb uns de la zona que estan fent una ruta a peu, també cap a Zumaia. Compartim batalletes i admirem la construcció del porxo, feta sense claus, només amb els encaixos de la fusta (o gairebé).
Estem en una mena de coll on hi ha unes vinyes esplèndides! Emparrades, com totes les que veurem per aquí, a causa de la humitat i la climatologia de la zona.
Al cap de no res Zumaia apareix allà baix.
I, just abans d'emprendre una baixada vertiginosa (la que ens vam estalviar ahir), el Cantàbric també fa acte de presència, en un contrast de colors i perspectiva amb els prats per on estem pedalant. És molt díficil resistir-se a fer un reguitzell de fotografies.
Des d'aquí es veu l'inici del port, molt ben protegit de les tempestes. Una rampa força inclinada ens durà en un pim pam de nou al nivell del mar.
El carril bici ens guia -un cop més- fins a un mirador sobre l'esplèndida platja de Zumaia. No gaire concorreguda, per cert, i això que avui fa solet. Potser dura encara la memòria d'aquests dies plujosos...
I aquí podrem observar per primer cop aquesta formació geològica que ens acompanyarà tot el dia d'avui: el famós flysch. Unes formacions rocoses que s'havien originat fa més de 50 milions d'anys quan Ibèria i l'actual Europa estaven separats per un mar profund. Els sediments que hi anaren a parar es van solidificar i s'aixecaren uns 25 milions d'anys més tard quan hi hagué la col·lisió entre les dues plaques. La mateixa "trompada" que donaria lloc als Pirineus. En aquesta topada les capes del flysch es van verticalitzar. I aquest és l'aspecte que encara avui podem admirar. Ens el trobarem no només a la costa sinó al llarg dels camins, com veureu més tard.
Per si no m'he explicat bé -o per si voleu saber-ne més detalls- aquí teniu un fragment del plafó que hi havia just en aquest punt.
Bé, doncs, aquí ens teniu davant del flysch (uns quants milions d'anys més tard):
Deixem Zumaia i, com serà habitual almenys durant un parell de dies, guanyem altitud de cop després de cada poble costaner. La ruta fa un puja i baixa constant. Baixa al nivell del mar i, per arribar al poble següent, s'enfila de cop, sovint per unes rampes duríssimes que molts cops comencen al mateix poble. Aquest cop el track ens deixa en un punt on, si volem continuar, hem de salvar uns quants esglaons, i Déu n'hi dó com pugen! És un tram curt però tan dur que, fins i tot hem d'ajudar-nos per a pujar les bicis. Els esglaons desemboquen en una petita carretera (que haguéssim agafat des del poble si haguéssim sospitat que ens passaria això). No hi ha fotos de totes aquestes rampuades perquè sempre ens enganxen enfeinats.😜
Al cap de poc estem pedalant per una mena d'altiplà uns dos-cents metres per sobre del nivell del mar un altre cop. No ens cansem de veure aquesta panoràmica del mar i aquests prats verds que baixen fins a tocar l'aigua...
Durant aquest tram ens trobem amb nombrosos caminants perquè coincideix amb un ramal del Camino de Santiago, el conegut com a Camino del Norte. El camí fa pujada, que diria en Serrat i me'n vaig a peu. De fet, sovint els caminants ens atrapen. N'hi ha un que va amb una motxilla que sembla un gratacels i va fent, xino-xano sense parar, mentre nosaltres ens les tenim amb el flysch que, sovint, emergeix al mig del camí i no ens ho posa fàcil.
Poc abans d'arribar a Elorriaga ens trobem una àrea de pícnic on parem a agafar aigua. En un plafó descobrim que des d'allà arrenca un camí que en poc més de cinc-cents metres arriba fins un mirador amb una gran panoràmica de la costa i... del flysch, és clar! A més, no caldrà que tornem enrere perquè més endavant torna a enllaçar amb la ruta que portàvem. Genial!
És un racó preciós. Tenim a la vista un bon tram de costa, des de Zumaia fins a Deba, Ondarroa, Lekeitio... les nostres properes fites.
Decidim que aquí mateix menjarem del que portem. A més estem sols! Només ens faltarien unes begudes fresquetes... Calla! No recordàvem que podíem trucar al Feced Delivery que, en un cop de bici fins al pícnic, anirà a buscar-ne! Qui deia que les bicis elèctriques no fan servei?
Poc abans de marxar arriba una colla. Són catalans. Xerrem una mica amb ells i els deixem els bancs per dinar, que a nosaltres ens han anat molt bé. El camí segueix el GR-121 i va, sense perdre altitud, resseguint les entrades i sortides dels turons sempre amb el mar al fons. Espectacular.
Aquí tindrem la següent sorpresa del dia. Estem en un dels llocs emblemàtics on poder contemplar el nostre estimat flysch perquè és un punt on forma una petita cala i en comptes d'un penya-segat -com fins ara- aquí s'hi ha format una platja. Bé, platja de roca, és clar. No t'hi pots estirar sinó vols acabar amb l'esquena a trossos. Però una platja preciosa al cap i a la fi. Un cop més, festival fotogràfic. Una de les fotos és la que encapçala el post d'avui.
Després d'una estona badant meravellats per aquest espai ens toca... tornar a pujar, és clar. Un cop més, dos-cents metres de desnivell en poc més de dos quilòmetres, amb algunes rampes d'aquelles... Atravessem una petita via fèrria per un pas senyalitzat. Pocs segons abans de nosaltres el tren passa rabent i desapareix per un túnel, l'única manera que té el ferrocarril si vol passar entre aquests turons tan escarpats.
Acabem sortint a una carretera i decidim començar a buscar l'allotjament d'avui abans no es faci massa tard. Ens indiquen un càmping proper, a Itxaspe, però quan hi arribem ens diuen que no hi ha cap bungalou lliure i sense tenda no ens podem arriscar a passar la nit. Aquí són fresques i, sobretot, humides. Al final trobem un hotel a tocar d'Itziar. Ens tocarà pujar una miqueta abans d'acabar el dia però això que ja tindrem fet per l'endemà.
Després de la dutxa res millor que una cerveseta i unes patates tot contemplant les vistes cara al mar que aquí són esplendides. No ens podem queixar, estem fent una ruta que ens porta per racons preciosos. L'esforç val la pena. I avui, després de dos dies sota la pluja, ha estat un dia fantàstic! Hem anat rebent missatges del Toni. Després de dinar i un passeig tranquil per Getaria ja deu ser prop de casa. Aquesta és la darrera foto que ens ha enviat abans de començar el retorn en cotxe. Bon viatge, company! Recupera't aviat.
La ruta d'avui, curta però molt intensa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada