2n dia: Azkoitia - Getaria

2n dia: Azkoitia - Getaria

Distància:   35,93 km

Desnivell + :   329 m       Desnivell - :  445 m

Després d'una nit en què no ha parat de ploure i en què - amb prou feines- hem pogut assecar la roba d'ahir- ens llevem per esmorzar i veure com pinta el dia.

                     

   

Els núvols i les boires omplen el cel i no sembla que el sol hagi de fer-se veure. Continua plovent i, a estones, amb ganes. O sigui que fem els preparatius per a sortir en un moment que estigui més calmat. Tampoc es tracta de mullar-se només començar. Això ens fa esperar i esperar. 

Mentrestant xerrem amb la mestressa de l'alberg. Ens explica que és propietat d'una cooperativa amb la que financien una escola que està en aquest mateix recinte. Parlem, com no, del país i sobretot de la llengua, l'èuscar, que aquests dies sentim arreu.

Ella ens en confirma la bona salut, també entre els joves, després d'anys de minorització. Al final resulta que té una filla que, enguany, començarà estudis a Barcelona, ni més ni menys que a l'ESMUC!

Tard, gairebé a les 12 del migdia, aprofitem el que sembla un descans de la pluja per a començar l'etapa d'avui. Serà -ja us ho avanço- curta i molla, però també molt bonica.

Pocs quilòmetres després d'engegar passem pel santuari de Loiola i fem una paradeta per a veure'l. Abans, però, hem hagut de socórrer una dona gran que ha caigut. El terra és moll i rellisca en alguns llocs. En la caiguda ha rebut un cop al cap i ha quedat molt tocada. Algú avisa els serveis d'emergència i fem costat a la senyora fins que els sanitaris se'n fan càrrec. No ha passat d'un ensurt, per sort, però se l'enduen en ambulància per a fer-li una bona observació.

Ara sí, entrem al santuari i ens sorprèn per la seva majestuositat. És una església de planta circular amb una lluerna immensa al mig. La decoració barroca impressiona. 

  

A un manresà d'adopció com jo li fa il·lusió veure Sant Ignasi perquè fou a la capital del Bages on tingué aquella revelació en una cova que avui porta el seu nom i al voltant de la qual es bastí un edifici immens.

Santuari de la Cova de Sant Ignasi a Manresa

    

Deixem Loiola i seguim el bidegorri al llarg del riu Urola que ens acompanyarà fins la desembocadura a Zumaia. És una mostra del que us dèiem abans: aquí els carrils bici estan en molt bon estat, enllaçats en tot moment -encara que passin per les poblacions- i ben senyalitzats. Hi trobem molta gent que els fa en bici, corrent o, senzillament, passejant. Una delícia. Són una mostra que en aquest país no només tenen la clau de la caixa sinó que també tenen clar com gastar-se els diners. Un senyal mes que aquí la cultura de la bici està molt arrelada.

El camí, a voltes asfaltat, serpenteja seguint el riu i, de tant en tant, s'enfila per a salvar algun petit desnivell. Es noten els efectes de les pluges que, més tard, ens faran protegir-nos de nou.

Poc després atravessem una part on algú ha anat posant objectes penjant dels arbres: uns cons de senyalització, pneumàtics de cotxe... Aquí i allà apareixen també una mena de pallers en miniatura, alguns també penjant d'una corda i fins i tot una cadira de plàstic dalt de tot d'unes pedres, a tall de tron. Sens dubte un frikimuseu de gust molt dubtós, a voltes fins i tot inquietant. 

Per sort la broma no dura gaire... i seguim el camí sota un bosc frondós i humit molt bonic. 

Al cap de poc anem a petar a Aizarnazabal. Tot i que no hem fet gaires quilòmetres ja és hora de dinar. En un bar del poble que ens ha recomanat un noi de la zona parem a menjar alguna cosa. Encara que aquest any variarem una mica el menú avui toca un plat combinat més. Mentrestant el mòbil es va carregant.

Havent dinat la ruta s'enfila una mica i torna a ploure.  Malgrat el fang, la humitat i el xirimiri és un paisatge preciós...

    

   

       

Entre els ramats que pasturen ja s'ensuma el mar. No el veiem però el tenim a prop. En un coll, ja a l'inici de la baixada, ens topem amb dos ciclistes gironins que pugen per l'altra banda. Ens expliquem les batalles -ells van amb tenda i aquesta nit se'ls ha mullat tot- i compartim alguns detalls de la ruta. Els avisem que, poc després, es trobaran força fang.

 

 

Poc després arribem a Oikia. Aquí la pluja apreta de valent així que ens esperem una bona estona a recer del porxo de l'església mentre xerrem amb una dona que espera l'autobús. Quan afluixa una mica, tornem-hi! 

De seguida -després, això sí, d'algun "tobogan"- arribem a Zumaia. La travessem en direcció a Getaria, el nostre destí d'avui. Abans haurem de decidir si ho fem per la costa o enfilant-nos per una pista asfaltada que "costa" molt.😉 Després d'un dia tan llarg i moll optem pel més còmode. Necessitem arribar d'una vegada, dutxar-nos i, si pot ser, rentar la roba. 

Hem trobat allotjament a l'alberg de pelegrins al bell mig de Getaria. El propietari és un noi encantador que diu que ho fa per pur voluntarisme. Al final hem pogut rentar la roba i assecar-la i tot!  Anem al casc antic a veure si ens donen sopar. Els carrers -com pertoca a un lloc turístic- estan plens de gent. Al final ens decidim per sopar a base de "pintxos" i ho rematem amb un gelat i un passeig pel port. Demà pinta que farà sol. Ja toca... Tot i així ha estat un dia genial!