6è dia: Gerekiz - Bilbo.

6è dia: Gerekiz - Bilbo

Distància:   35,69 km

Desnivell + :     1084 m       Desnivell - :  1048 m

Comencem el dia envoltats per una boira humida que, pràcticament, només ens deixa veure un tros del camí que tenim davant nostre. Comencem avançant per una pista però poc després el camí es va tancant i ens fa fer alguns tobogans.

    

Acabem anant a parar a una carretera asfaltada on coincidim amb una parella que està seguint el camí de Sant Jaume. No acabem d'entendre en quin sentit, sembla que van al contrari que nosaltres però diuen que van a Bilbo, com nosaltres. Són italians. Els veiem marxar i nosaltres seguim el nostre track que, de seguida ens fa abandonar la carretera i seguir una pista entre boscos on ens apareix de tant en tant alguna casa. Unes cabres ens miren ajagudes com dient: d'on surten aquests ara?

Al cap de poc tornem a trobar la carretera que porta directament a Bilbo. La seguim un parell de quilòmetres i la tornem a deixar per endinsar-nos per uns prats on el track no ens deixa clar per on passar. Moment d'empènyer la bici i d'atravessar unes quantes tanques per al bestiar. I ja sabem què vol dir això: desmuntar alforges i aixecar bicis.

    

Més endavant un altre pas estret estret...  amb un cartell que ens fa pensar perquè ens ho compliquen tant.

 

  

Tot això ho fem per una carena que ronda els 300 m d'altitud però el camí emprèn, de cop, una baixada força pronunciada que ens obliga a fer-la a peu, per si de cas.

Anem a petar a una pista però la deixem, no fos cas que tinguéssim un camí massa bo. 

I el que ara ens trobem és un tram on les pluges d'aquests dies han creat molt bassals que costen de travessar i ens obliguen a fer algun equilibri per no acabar xops.

 

En un d'aquests verals ens topem amb una vinya (txakolí?). Sembla que estan començant la verema. 

            

Al cap d'una estona el camí s'obre per la nostra esquerra i ens deixa veure al fons una plana que atravessarem per Aretxalde abans d'enfilar-nos als puigs de Ganguren (477 m) i el Mont Abril (382 m). I des d'allà baixarem directes a Bilbo.

Però mentre ens endinsem en aquests boscos comencem a trobar senyals de treballs forestals que ens conviden fer marxa enrere. Val més la pena perquè el camí s'estava complicant amb els reguerots provocats per les màquines.

    

Reprenem una carretera que ens porta al cap de poc al cim del Ganguren on hi ha una antena de tv. Baixem per un sender pedregós que acaba empalmant amb un tallafoc que baixa de cop 50 m i desemboca en una carretera en direcció a Bilbo.

      

Però nosaltres no l'agafem, esclar.😅 La ruta segueix per un camí que voreja el Mont Abril i va perdent alçada a poc a poc. Ens trobem un petit mirador. Ja tenim Bilbo als nostres peus. 

Poc després arribem a un parc on hi ha un munt de gent gaudint de les vistes. Ens fem la foto "oficial" d'arribada a la ciutat.

Hi entrarem pel pont de la Salve des d'on tenim una fantàstica vista sobre el Nervión i el Gugenheim.

Abans d'anar cap a la residència d'estudiants on ens allotjarem fem un petit tour pels voltants del museu. La foto davant del Puppy (cadell) és obligatòria. L'obra és de l'escultor americà Jeff Koons i representa un cadell de la raça West Highland White Terrier. Està formada per una estructura d'acer coberta de flors.

  

Després d'estar exposada a Alemanya i a Austràlia finalment va trobar el seu emplaçament definitiu aquí, davant del Gugenheim. El que molt poca gent sap és que hi ha "còpia" que va servir com a prova, comprada per un industrial i col·leccionista d'art de Connecticut (USA) que l'ha instal·lada a la seva finca.

El primer Puppy a Alemanya

    

La "prova" del Puppy als EUA

Per cert que conté una trista anècdota que hagués pogut acabar molt malament. Vull dir molt pitjor de com va acabar. L'any 1997 va ser l'escenari d'un intent d'atemptat d'ETA amb llançagranades disfressades en uns testos. Volien aprofitar la visita del rei Joan Carles I -amb motiu de la inauguració del museu- per a fer-les esclatar via control remot. Per sort la intervenció d'un ertzaintza -que va morir en el tiroteig- ho va impedir. Déu n'hi dó! Qui s'ho pot imaginar mentre mira aquesta escultura tan simpàtica i tendra.

    

Després d'una complicada ruta pels carrers de Bilbo (la urbana ens para perquè estem anant per un carrer de vianants) finalment arribem a la residència universitària Blas de Otero que, durant l'estiu, està oberta al turisme. Té unes bones instal·lacions tot i que el barri on es troba està una mica degradat. Just en arribar-hi veiem a la vorera del davant una estesa de productes de revenda molt sospitosa. Poc després tot allò ha desaparegut, segons sembla per l'arribada de la policia.

Després de les dutxes de rigor demanem a recepció on podem sopar i ens recomanen un carrer del centre on hi ha molts establiments diferents. Finalment optem per un vegà molt tranquil on sopem de meravella i on comentem les anècdotes de la jornada. 

Hem arribat al final de la ruta d'enguany. Demà amb les bicis retornarem al punt de partida, Beasain, o a algun punt proper. Ens espera una dia amb molts quilòmetres i força desnivell. Però ara gaudim del sopar i la companyia...